Les llambordes mullades, reflectien la llum dels pocs fanals que il·luminaven l'estret carrer, no sabia on anar. Caminava amb pas cansat i monòton . Queia una pluja fina, que anava amarant la gavardina, però, la sensació de calor, no minvava. En uns edificis mes enllà hi havia unes llums de neon, fent pampallugues. No recordava, que allà hi hagués aquest local, però, també feia molt de temps, que no passava per aquests carrerons. Vaig empènyer la porta, i una onada de fum, en va eixugar la cara. En una mirada rapida, vaig adonar-me'n, que no hi havia gaire gent, era un lloc acollidor, on la poca llum, estava filtrada, per unes làmpades, dins d’uns cristalls de colors. Vaig demanar un “whisky”, en gel picat, i una mica d’aigua, ja no se el temps que fa, que prenia això, crec que va ser, quan vaig deixar la brigada de estupefaents,, bé m’agrada dir que la vaig deixar jo, però la veritat, es que, em van fer fora, per un afer, que mai es va aclarir del tot, des d'aleshores estic malvivint, perseguint senyores, d’una edat, gastant-se la paga del marit, en el bingo, o vigilant marits cansats de la seva vida monòtona, que no tenen prou diners per complaure el capricis, d’unes noies, que sols els veuen, com uns vells papanates.
Una veu al darrera, en va tornar a la realitat, en vaig girar, i allà estava, plantada al meu costat, una dona, mes jova que jo, dins un vestit color maragda, molt cenyit, on els reflexes de la llum, jugaven en les aigües del vellut. Hola Johnny, ja tenia ganes de veure’t, desprès del que em vas fer.. M’agradaria que el dimecres, passessis per casa , a dos quarts de deu, tinc una feina per tu.
Tal com havia aparegut va esfumar-se, i jo sense obrir la boca, però la veritat es que no sabia qui era aquella dona. La seva cara, no m'era desconeguda, però, no podia recordar qui podia ser.
Vaig estar els dies que faltaven per la cita, donant-li voltes, i no hi havia manera de ubicar-la, en cap indret de la meva vida. Mirava i remirava la tarja, el seu nom Sam Channel, Bulevard Perinyon Numero 27 i tampoc no aconseguia res.
Entre mi vaig pensar. Vaja investigador privat de “pacotilla,” que estic fet , qualsevol recordaria una dona com aquesta, i jo no soc capaç de fer-ho.
A l’hora assenyalada, estava trucant a la porta del 27 , vaig haver de insistir vàries vagades, fins que vaig veure una llum, que s’encenia, Tot seguit, la porta s’obri, i allà hi era ella. Hola Johnny, veig que has vingut puntual, això no es habitual en tu, be imagino que vols pesar.
Posa't còmode, mentre em canvio de roba, serveix-te tu mateix, trobaràs el “whisky” i el gel, al moble bar.
No podia ser casualitat, que sabes tantes coses de mi. He de preparar una estratègia, per aconseguir el que vull saber, i clar, sense que se n’adoni. El primer que he de fer, es observar tot el que l’envolta
Era una cambra gran, però acollidora en moltes fotos a les parets. L’una, un primer pla d’una baldufa infantil l’altre d’una noia en un forat erosionat, del Canó del Colorado. Ja tenia alguna cosa, estava clar que li agradava la fotografia.
En això va aparèixer, estava impressionant , vestida en aquell vestit blau elèctric, en semitransparent. En vaig acabar la beguda d’un glop, i ja no sabia el que li volia preguntar. Va ser ella, qui va trencar aquells instants de ningú.
Johnny, en pensava que un home com tu, no perdia mai el control de les situacions. Llavors, la vaig agafar per la cintura i estrenyent-la contra mi, vaig sentir un cúmul de sensacions que ja no recordava. Un bes llarg i feréstec, va apagar qualsevol paraula .
Durant uns segons, varen fer tombarelles, fins a caure en un llit, suau com la seva pell. Allà va ser, enmig d’una baralla incruenta, com en vaig trobar presoner, i emmanillat, als barrots del llit . Va ser aleshores, quan vaig sentir un…. beep beep beep.
Vaig pensar quina cosa mes estranya, però la situació, podia més, i no vaig fer cas, continuant en el joc, que ella dictava. Va ser quan, ja cansats de les voltejades, vaig sentir de nou el beep beep beep.
Òndia, un altre cop faig tard a la feina, amb el somni tan maco que tenia. De presa sensa menjar res, i acabant-me de vestir pel camí, quasi com cada dia .
Esbufegant, arribo a la feina, en uns grans magatzems, passo per davant de l’encarregada de secció , la Samanta Canal, i en diu en una mica de sorna, .... aquest mes, tampoc no cobraràs el plus de puntualitat Joan.
Vinga ves als provador, que tens un client per atendre . Hi havia un senyor qualssevol amb un vestit ordinari. El miro bé, li estiro una mica les espatlles, i li dic, Li cau molt be aquest “tratge”, senyor.
Josep Casanellas 23-2-210
Entrades
