Un dia mes, alguns integrants del nostre grup llegint poemes i relats a la radio

Per la festa major com cada any, hem fet un acte dedicat a la ciudadania poemes relats, musica i bon humor .Tot i la pluja, va ser un èxit .Aquest cop col·laborem amb la marató de tv3

VORA LA LLAR DE FOC

Ella parla al seu home vora la llar de foc:

  S'ha acabat el diàleg semblen desconeguts. Abans cooperàvem, però hem acabat sentit-nos estranys.
  La història de la humanitat ens parla de moltes guerres, de molta misèria. És l'efecte del domini de l' orgull.
  Per què no estàs content a la llar? No puc entendre que hagis de demostrar a algú de foraque ets el fort. Seu, tranquil.litza't.
  Aquesta casa ens acull. Acomoda-t'hi, bo i reposant de la feina de tot un dia. Impregna't d'aquesta olor, reconforta't amb el caliu que de mica en mica anem creant. Rep amb el cor obert aquesta harmonia, deixa-t'hi endur.
  El foc ès encès. Acluquem els ulls per poder imaginar que les flames dansen. Visualitzem que n'hi ha de tots colors. També entre elles hi ha uns objectes trnsparens, acolorits per tendres. Tot és proporcionat, simètric. Sòn esclats de llum que, com per art de màgia, ens envolten.
  De cop i volta sentim que ens embolcalla una flamarada immesurable, com si fos una manta que reconforta un cos fred.
  Abans eren flames, ara uns braços càlids ens acullen. Unes mans desordenen els nostres cabells, unes altres en fan un manyoc. Tan aviat ens fan un pentinat, com tornen a escabellar-nos. Nosaltres deixem fer.
  Poso la meva mà sobre la teva per expressar-te la meva joia. Percebo la teva calidesa, la teva presència. Ets tu mateix, amb bondat i intel-ligència.
  Sento que tornem a ser coneguts, amics; s'ha fos el que ens separava. Ens mirem amb tendresa, sabent que ens estimem.
  Ens adonem que cal parlar i respectar-se a tothora. Som a punt per escoltar el parer de l'altre quan sigui expressat. Gaudim d'aquesta llar, que construïm plegats.
  Semblava una nit fosca i ha acabat sent viscuda amb dolçor. És la joia d'estar acompanyats l'un d'altre.


                    Autora: Eulàlia Via

Com cada any, quan es fan sentir les primeres calors és l'hora de fer un dinar tots plegats

   Candela

Candela no et consumeixis,
vetlla les coses preuades,
abraça-les amb l'escalf,
són essència de vida.

En cel de satí  reposen.
Bell conjunt armoniós ,
que disseminats s'enyoren,
com al llavi la paraula.

Dobles filtres de cristall.
xuclen de la font dels somnis
i l'apèndix de la mà,
grava la pàgina nua.

Candela no et consumeixis,
vetlla les coses preuades,
jo les acaronaré,
tot just despunti l'albada.

Natàlia Colet

FONT D' INSPIRACIÓ

Papallones, precioses pedres marines de color blau, lila, verd pàl.lid i diferents tonalitats de gris. Quin munt de vida, esperança i unió entre tots ells desprenen!

VIDA. La que li dóna des de més enllà de l`horitzó de les muntanyes llunyanes l'astre rei amb la seva revitalitzadora omplint de vida la terra i el mar.

ESPERANÇA. Que es desvetlla en el meu estat d' ànim cada cop que em situo davant del mirall per posar-me'l i puc contemplar, malgrat totel temps viscut, que no ha marcit ni una mica de bellesa del meu rostre i de la meva figura.

UNIÓ de les pedres precioses, papallones, muntanyes, mar, astre rei...Tot respirant una plenitud de vida i esperaça al fondre's en una rotllana èr interpretar totos junts i ballar units la música preciosa de la sardana de l'amor.

                                           MONTSERRAT RAVENTÓS I AMORÒS

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LLIBRE OBERT AL VENT"

Presentació del llibre de poesia "Llibre obert al vent"

L'autora sadurninenca Tònia Torrelles ens ha presentat el seu llibre de poesia "Llibre obert al vent", acompanyada de la regidora de Cultura (Montse Medall), de Natàlia Colet, que n'ha llegit alguns poemes, i de Sílvia Romero, que ha presentat l'autora i la seva obra. 

L’autora

Tònia Torrelles i Forcada és nascuda a Vilanova de Segrià però viu des de fa uns anys a Sant Sadurní d’Anoia.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, es dedica plenament a la docència a tots els nivells (infantil, primària, secundària i educació especial). Paral·lelament segueix ampliant els seus estudis: Postgrau en Intervenció Psicopedagògica, Llicenciada en Filologia Hispànica, mestra de català, traductora de francès per la Universitat Autònoma de Barcelona.

De sempre es confessa amant de la natura i enamorada de la poesia. Enre altres ha obtingut els premis:

-         Primer premi de poesia breu del Banc de Sabadell 2010 i 2011

-         Primer premi Aules Universitàries a l’Ajuntament de Barcelona, 2012

Imparteix classes de comentari poètic a Conex i al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona.

Actualment forma part del grup d’escriptors Tast de Paraules de Sant Sadurní d’Anoia.

Font: Biblioteca Ramon Bosch de Noya

         Sant Sadurní d`Anoia

ESPAÑA - Relación Cataluña / España

Los catalanes no lo entendéis bien. No se trata de falta de respecto. Sois españoles. Y por eso merecéis lo mejor. Y lo mejor es respetar la Constitución y la leyes. ¿Acaso no veis lo irrazonable que sería la separación de cualquier pueblo, por pequeño que fuera?. Si sólo por un referéndum ya se pudiera decidir sobre estos temas sería el caos. Imaginaros la península IBÉRICA con 400 pueblos, ciudades, comarcas y varios, independientes de España. Sería físicamente inviable. Ya sabéis que los del Valle d'Aran dicen tener lengua propia. Poco les falta para separarse de Cataluña. Y si quieren ser franceses o aragoneses de igual forma que los de Ucrania? Igual os sale mal la filosofía unilateral.
Además nunca habéis sido un reino. Ni un país. Lo que más se pareció era dentro de la Corona de Aragón. Y está claro el nombre...(no se menciona Cataluña).
Y sois provincianos. Con una Teuvetrés (TV3) que lo hacéis en catalán para provocar. Así como el programa del tiempo, que cogéis de paso Valencia y Mallorca y les decís si lloverá. ¿Pero no sabéis que en Valencia hablan valenciano y en Mallorca Mallorquín? ¿No os habéis enterado que en Valencia no se recibe la señal de Teuvetrés? No os pueden ni ver. Es que tiene dellito.
¿Dónde venderíais vuestros productos? Os arruinaríais. O no queréis escuchar a vuestros empresarios?
¿Y la Caja (la Caisha)? Qué haría con sus oficinas españolas? Ir a la ruina¿No lo veis? No os interesa. Parece mentira que os lo tengan que decir.
No veis que con esa actitud se están viniendo empresas a Madriz. Oye, que por mi mejor.¿Dónde tenéis en seni catalán? ¿Os pensáis que andaluces, extremeños y españoles varios que viven en Cataluña y hablan español van a votar por separarse de sus familias y dejar de ser españoles? Un español nunca hace eso.
Hace unos días, una catalana, me dijo que  España había puesto la industria en Cataluña y además, fueron españoles inmigrantes los que las hacían funcionar. Y con sueldos baratos. Cómo se puede ser tan desagradecido.
Si ya os lo digo. España os quiere. Y  la constitución que vosotros votasteis también os acoge. No queráis ser diferentes o tener más derechos que los demás. Eso os hace antipáticos. Que es perdonable porque todo el mundo tiene derecho a equivocarse.
Querer separarse nos insulta, nosotros y a vosotros. España es fruto de cientos de años de convivencia.
Y que los catalufos (perdón, catalanes) no tenéis ni derecho ni opción. El ejército español debe cumplir la constitución ¿Lo entendéis verdad? Y como las leyes son claras, los temas que nos afectan a todos, las debemos votar todos. ¿O no os quejaríais si España decidiera cederos a Marruecos sin vuestro consentimiento? (por una cuestión de pactos políticos, por ejemplo)
Os lo digo de todo corazón. No podemos entender este menosprecio. Y no debemos admitirlo. Ya habéis dado multitud de muestras de traición, faltando al respecto de la mayoría de ciudadanos "con seni" en Cataluña. No sigáis por ese camino. Aún vais a caer peor de lo que ya........
El egoísmo y la pedantería de ser los más ricos de España y creeros mejores que el resto (de España) provoca una reacción natural. ¿O no sentiríais lo mismo si fuera al revés?
Estos años que os han dejado tener leyes propias, que habéis malgastado el dinero y que no mostráis señas de saciedad, os han situado en una mala posición. Además, el idioma catalán. Coño con la tontería del idioma. Es que habláis catalán para tocar los cojones, para que no os entendamos. Sois la ostia.
Supongo que en parte ha sido por la generosidad española, que confió en vosotros. Pero ahora, deberéis educar a vuestros hijos como todo el mundo. Así nos entenderemos mejor. Y si queréis, hablad catalán en familia. En la calle, y para los negocios, el español tiene muchísimas más posibilidades. A ver si mejoráis ese "asento" que os hace paletos.
En fin, poneros las pilas, que nuestros lazos irrompibles, nos permiten duda. Y ya veréis que la cosa funciona mejor.
Si no queréis provocar el fraccionamiento de la sociedad catalana, dejad de divagar. Los españoles no abandonamos a los españoles. Y no tenéis a los rusos que os defiendan. Y el resto de países no quieren ni escucharos. Por pesaos.
Lo decía un catalán "A ver si te pego una yoya".
Agur
(Anónimo de Bilbao. A ver si nos toca pagar la factura. "Ai va la ostia")

                                   Autor: Joan Pintado

DE MOSTRE

10ª EDICIÓ DE LA MOSTRA D' ART LOCAL

El col.lectiu d' escriptors de TAST DE PARAULES ha participat d' una forma molt creativa en l' exposició d' art local que es celebra del 12 al 27 d' abril a la Capella de l' Index. Aqui teniu una mostra, mai millor dit, de la seva participació.

ENTRE ROQUES

Ets serpentina d'argent,
que brolles de les altures,
saltironeges lleugera
i com llengua baladrera
esquives tots els esculls.
De sentinelles fidels
en reps puresa i resguard.
Quan llisquis per la planúria,
no et quedis amb la rutina,
defuig de la pol·lució,
escup tota la brutícia,
serva l'arrel d'on vas néixer;
Allà dalt, entre les roques.

Natàlia Colet
març 2014

FER MAL

Sóc menut, gelós i curiós. habito en un garatge, entaforat dins un maó escantonat. De dia hi ha una mica de moviment, però per la nit estic tranquil i puc  compar arreu, buscant quelcom per omplir la panxa, cosa bastant fàcil ja que d' una paret i pengen com garlandes un fil ferrat de tomacons i en el fons, damunt d' un vell somier metàl-lic i reposen carbasses, melons i síndries.
Un dia, però la nit va perdre el silenci habitual. El remolc del tractor li varen posar faldilles al seu damunt uan gran estrella plena de llumetes i un munt de caixes de regals, embolicades amb papers llampants i llaços de colors. La nit del 5 de Gener varen venir tot de patges carregats amb bosses de caramels per acompanyar "Ses Majestats els Reis d'Orient"
L'endema tot tornava a la normalitat, una cosa, però em cridava l'atenció, estava en la terra, lliure de l'embolcall, llluint com el cristall i de formes arrodonides, desprenia una aroma que m' atreia. Vaaig començar a llepar i llaepar, era deliciós, sense quasi adonar-me'n el caramel s'anva fonent i un l´quid enganxós em regalimava cos avall, quan vaig estar ben tip i volia tornar al meu amagatall va resultar que no em podia moure, ja que estava ben envescat en mig del dolç bassal.
Jo estrebava i estrebava per sortir-me'n i amb aquestes estava, quan vaig sentir algú que s'acostava, de sobte sobre meu un núvol ben negre, era una enorme sola de sabata que se'm tirava al damunt, em totes les meves forces vaig posar-me a xisclar, la sabata va recular mentre sentia una veu que deia:
-"Ai no que m' embrutaré!"!-.
Aleshores se'm van acostar amb el pal de fregar, sort que de la baieta es van escorre unes gotetes d' aigua i això va fer que es diluís el sucre en que havia quedat enganxat. Vaig sortir corrents com un esperitat. D' uan bona me'n havia lliurat!
Per què em volien fer mal? Per què es veuen en cor de fer qualsevol cosa amb un esser petit i indefens? Per què sóc diferent? Per què em menjo les engrunes que a ells els sobren?
No ho sé pas! No els entredré mai aquest humans.
Ah! Això no és cap conte, això a mi m`ha passat.

                                                              Natália Colet

"A VIVA VEU" AMB RICARD GARCÌA

Dos components la Tònia Torrelles i el Jordi Martín de l' associació TAST DE PARAULES van participar en un taller de poesia amb el poeta Ricard Garcia. Un taller que es va celebrar a la biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida  durant 4 setmanes del mes de Febrer i que van reunir a 17 participants de quatre localitats: Gelida, Sant Sadurni d' Anoia, Sant Llorenç d' Hortons i Martorell.
Un taller teòric que va centrar-se en la lectura i la comprensió de la poesia com materia d' expressió

Autor de les fotos: Pere Palomera

Fons: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida

EL TEMPS NO ES POT PARAR

Sempre he sentit curiositat pel fet de com meuren el temps. Si tenim el mateix rellotge perquè hi ha ocasions que les busques semblen mandroses, avancen lentament i a voltes corren com espiritades donant-nos la impressió que se'ns escola el temps?
I que succeeix quan ens pensem que ens avancem o retrocedim en el temps i recuperem persones i vivències o ben al contrari experimentem amb llocs i personatges que ens són del tot desconeguts? Ens endinsem en el túnel del temps? Somiem?
L' etern dilema, com passa i es mesura el temps? Sobre aquest tema molts personatges han escrit les seves reflexions. En un dels últims llibres que he llegit titulat "Els fantasmes del Trianon" d' en Néstor Luj'an hi ha  un paràgraf en el qual Einstein pensa que no existeix un temps que wue passi cada  instant i desaparegui, sinó un temps total o temps srial en el qual es poden reunir escenes del passat. Amb la seva actitud autoritza totes les especulacions sobre un cert desplaçament en el temps interferéncies i fins superposicions fortuïtes en l' espai i el temps.
En el mateix llibre en Jean Cocteau diu: Crec que el temps és un fenomen de perspectives.
També trobo interessant uns pensaments de la Lilly, protagonista de la novel.la d' en Sebastían Barry "A la banda de Canaan", una dona octogenària que ha patit la desaparició de persones estimades:" Hi Ha viatges en què recordar et fa sentir una pena inmensa, però un cop ja ho has recordat, després t'arriba una placidesa molt curiosa. Perquè has plantat la teva bandera al cim de la pena. L' has escalada.
I ara hi caic que, en aquesta confesió escrita, no dic res de temps immemorials. Quan invoco les coses, tot passa en el present llis i ras. De tal manera que peer sorpresa meva, la gent que he estimat poden tornar a la vida. ¿Què és el que dóna potestat? Ho descunec. Les darreres setmanes he estat feliç a estones, la felicitat especial que la mà de la pena et brinda.
Finalment dues estrofes del poema "El temps breu" de Maria Rosa Ramoneda i Soler:

Que el temps passa com alada

criatura per l'espai

el tens sols una vegada,

es perd amb una bufada

i no es recupera mai.

Desperta, doncs, criatura,

que la vida és ensems

igual que la fruita; procura

collir-la quan és madura

o si no, no hi ets a temps.

Natàlia Colet - Gener 2014