I que succeeix quan ens pensem que ens avancem o retrocedim en el temps i recuperem persones i vivències o ben al contrari experimentem amb llocs i personatges que ens són del tot desconeguts? Ens endinsem en el túnel del temps? Somiem?
L' etern dilema, com passa i es mesura el temps? Sobre aquest tema molts personatges han escrit les seves reflexions. En un dels últims llibres que he llegit titulat "Els fantasmes del Trianon" d' en Néstor Luj'an hi ha un paràgraf en el qual Einstein pensa que no existeix un temps que wue passi cada instant i desaparegui, sinó un temps total o temps srial en el qual es poden reunir escenes del passat. Amb la seva actitud autoritza totes les especulacions sobre un cert desplaçament en el temps interferéncies i fins superposicions fortuïtes en l' espai i el temps.
En el mateix llibre en Jean Cocteau diu: Crec que el temps és un fenomen de perspectives.
També trobo interessant uns pensaments de la Lilly, protagonista de la novel.la d' en Sebastían Barry "A la banda de Canaan", una dona octogenària que ha patit la desaparició de persones estimades:" Hi Ha viatges en què recordar et fa sentir una pena inmensa, però un cop ja ho has recordat, després t'arriba una placidesa molt curiosa. Perquè has plantat la teva bandera al cim de la pena. L' has escalada.
I ara hi caic que, en aquesta confesió escrita, no dic res de temps immemorials. Quan invoco les coses, tot passa en el present llis i ras. De tal manera que peer sorpresa meva, la gent que he estimat poden tornar a la vida. ¿Què és el que dóna potestat? Ho descunec. Les darreres setmanes he estat feliç a estones, la felicitat especial que la mà de la pena et brinda.
Finalment dues estrofes del poema "El temps breu" de Maria Rosa Ramoneda i Soler:
Que el temps passa com alada
criatura per l'espai
el tens sols una vegada,
es perd amb una bufada
i no es recupera mai.
Desperta, doncs, criatura,
que la vida és ensems
igual que la fruita; procura
collir-la quan és madura
o si no, no hi ets a temps.
Natàlia Colet - Gener 2014
Entrades
