Ella parla al seu home vora la llar de foc:
S'ha acabat el diàleg semblen desconeguts. Abans cooperàvem, però hem acabat sentit-nos estranys.
La història de la humanitat ens parla de moltes guerres, de molta misèria. És l'efecte del domini de l' orgull.
Per què no estàs content a la llar? No puc entendre que hagis de demostrar a algú de foraque ets el fort. Seu, tranquil.litza't.
Aquesta casa ens acull. Acomoda-t'hi, bo i reposant de la feina de tot un dia. Impregna't d'aquesta olor, reconforta't amb el caliu que de mica en mica anem creant. Rep amb el cor obert aquesta harmonia, deixa-t'hi endur.
El foc ès encès. Acluquem els ulls per poder imaginar que les flames dansen. Visualitzem que n'hi ha de tots colors. També entre elles hi ha uns objectes trnsparens, acolorits per tendres. Tot és proporcionat, simètric. Sòn esclats de llum que, com per art de màgia, ens envolten.
De cop i volta sentim que ens embolcalla una flamarada immesurable, com si fos una manta que reconforta un cos fred.
Abans eren flames, ara uns braços càlids ens acullen. Unes mans desordenen els nostres cabells, unes altres en fan un manyoc. Tan aviat ens fan un pentinat, com tornen a escabellar-nos. Nosaltres deixem fer.
Poso la meva mà sobre la teva per expressar-te la meva joia. Percebo la teva calidesa, la teva presència. Ets tu mateix, amb bondat i intel-ligència.
Sento que tornem a ser coneguts, amics; s'ha fos el que ens separava. Ens mirem amb tendresa, sabent que ens estimem.
Ens adonem que cal parlar i respectar-se a tothora. Som a punt per escoltar el parer de l'altre quan sigui expressat. Gaudim d'aquesta llar, que construïm plegats.
Semblava una nit fosca i ha acabat sent viscuda amb dolçor. És la joia d'estar acompanyats l'un d'altre.
Autora: Eulàlia Via
Entrades
