dimecres, 1 de març del 2017

DIA





El dia neix i avui el cel, només hi ha Sol.
M'agrada córrer i saltar
i creure que el temps mai no s'aturarà.
Voldria compartir amb tots aquells
que s'obliden de riure o cantar,
Voldria també la pluja.
Voldria també la pluja
que fa somiar i pensar.
Voldria retrobar-te
i creure que el temps si perdurarà.



dilluns, 20 de febrer del 2017

VA DE METGES





  Van conèixer un metge tan eficient, que quan i anava una noia guapa per visitar-se, la feia despullar i d'aquesta manera li diagnosticava un mal de coll, que ella ja sabia que tenia.
  Això ve perquè l'altre dia en van explicar la historia, d'una dona que volia millorar les aptituds sexuals del seu marit.
  -Doctor, m'agradaria que el meu marit fos com un toro-
  -Doncs, això es fàcil, deixi la roba que porta, allà al costat de la meva i començarem per posar-li les banyes-.
  Son molt importants els metges, milloren la nostre qualitat de vida. Un exemple el teniu en jo mateix.
  Com cada any per aquestes dates faig una revisió del motor i la carrosseria, vaaj com si passés l'ITV. Però aquest any, s'ha posat molt intransigent.
  -Vostè, te de canviar, no pot continuar així. Aquesta copa de whisky de cada dia, no li senta gens bé i no parlem del sexe, no veu que si pot quedar, amb una extremitud d'aquestes.-
  -Però Doctor la professo es molt llarga i el ciri cada cop es més curt, jo, jo sols intento allarga'l una mica-.
  -Res, això ha de canviar, vostè ja te una edat i no pot jugar amb aquestes coses-.
  Molt preocupat vaig tornar a casa i després de pensar-hi molt, vaig canviar.....però de metge
  

dissabte, 14 de gener del 2017

EL MIRATGE DEL CAPVESPRE





  La tarda ha estat freda, assegut al balancí, i darrera els vidres entelats de la balconada, que regalimen pluja, miro la gent que va depresa pel carrer.
  La visió és emboirada per la diferència de temperatura de l' exterior.
  El diari és plegat damunt d'una cadira. He canviat les fredes notícies del dia per un petit càlid llibre de poemes que sostinc amb una ma i l'altre l'escalfo prenent la pipa encesa.
  Els llums d'un cotxe es reflecteixen damunt les blanques motllures de l'alt sostre blanc del saló.
  La cambra s'impregna lleugerament per l'olor de l'aroma del tabac i el que és desprèn dels troncs encesos de la llar de foc.
  M'agrada escoltar l'espetec de les roges espurnes que salten sense parar damunt l'espessa catifa que cobreix una part del terra de la fusta.
  Aquest so tan agradable sovint és acompanyat per la dolça harmonia de les notes musicals que des de el fons de l'estança unes mans menudes desgranen d'un vell piano.


                                          
                                   
                                             14/1/2017 Marti