dimarts, 5 de juny del 2018

POR





Un neguit bataga
ha fet niu
en el meu cor
i s'hi arracera.

Com papallones negres,
negres de pensaments
dansen lliurament
i clouen les arpelles.

No pensis, diu l'enteniment
tanca ells ulls i sommia.
Sommia en el present
que el demà és quimera.

Llevat i somriu
espanta la por.
Fes fugir els ocells del niu
i enlaira estels vers el Sol.

                     Antònia Cabré

                            Maig 2018