dilluns, 18 de gener del 2016

PESSEBRE AL MONTCAU



  El pessebre, es una de les tradicions de Catalunya, per le Festes de
Nadal, es costum de fer-los present, a diferents indrets.

  El GESS, grups Excursionistea de Sant Sadurní, en seu a la Llar, va decidir de dur un pessebre a la muntanya, van escollir al Montcau, que tot i esser una muntanya del terme de Gelida, es molt present des de la vila, una de les muntanyes altes de la contrada de 642 m. des del cim s'elvira tota la plana del Penedés i de la telo de fons la serrelada de Montserrat.

  En aquelles dates, a la revista Cordada, d'excursioniste, hi sortien unes imatges de l'auguració d'un refugi d muntanya, a la Cerdanya, als estany de la Pera. Els va agradar el refugi, hi van decidir, que un refugi de muntanya, era el lloc adecuat, per acollir a la Sagrada Familia.

  Al grup, es van distribuir les tasques, i es van posar a fer una maqueta del refugi de l'estany de la Pera. Buscaren materials nobles per construir el refugi, un cop acabat, el van exposar, en un aparador, d'una botiga del Raval, i anunciant, els dies que farien l'excursió al Montcau, al porxo del refugi i van col.locar les figures del naixament.

  Un diumenge al matí, abans de Nadal, una colla de xicots, van enprendre la caminada, fins al Montcau. Anaren per l'antic camí de les mines de carbó, fins el torrent del Tro, i des de allí, s'enfilaren al castell de Subirats, i després fins a Can Ros.

  Al ser a l'indret de Subirats, es va començar a fer-se sentir l'aire, i a mesura que ascendien, es feia més present. L'aire, va passar a vent, i les ventades cada vegada eren més fortes.

  Un cop al cim, alló ja eren ràfegues de vent, van haver d'assegurar en uns rocs la maqueta del pessebre, perquè no se l'endugués d'una ventada. Tenien pensat fer enlairar globós, per fer la festa més lluïda, van desistir, per por de provocar un incendi, pel vent que hi feia.

  Un cop assegurat el pessebre, van entonar una nadala, que es devia escampar per totes les muntanyes i valls, i vall va, que ara rebugava de valent, el vent i els ara impossibles restar més temps a l'en temperi.

   tornaren a casa satisfets i esventats, contents de posar una fita, una primera pedra, al pessebre al Montcau, on encara la tradició perdura.


                                     Joan Guilera