ENTRE ROQUES

Ets serpentina d'argent,
que brolles de les altures,
saltironeges lleugera
i com llengua baladrera
esquives tots els esculls.
De sentinelles fidels
en reps puresa i resguard.
Quan llisquis per la planúria,
no et quedis amb la rutina,
defuig de la pol·lució,
escup tota la brutícia,
serva l'arrel d'on vas néixer;
Allà dalt, entre les roques.

Natàlia Colet
març 2014

FER MAL

Sóc menut, gelós i curiós. habito en un garatge, entaforat dins un maó escantonat. De dia hi ha una mica de moviment, però per la nit estic tranquil i puc  compar arreu, buscant quelcom per omplir la panxa, cosa bastant fàcil ja que d' una paret i pengen com garlandes un fil ferrat de tomacons i en el fons, damunt d' un vell somier metàl-lic i reposen carbasses, melons i síndries.
Un dia, però la nit va perdre el silenci habitual. El remolc del tractor li varen posar faldilles al seu damunt uan gran estrella plena de llumetes i un munt de caixes de regals, embolicades amb papers llampants i llaços de colors. La nit del 5 de Gener varen venir tot de patges carregats amb bosses de caramels per acompanyar "Ses Majestats els Reis d'Orient"
L'endema tot tornava a la normalitat, una cosa, però em cridava l'atenció, estava en la terra, lliure de l'embolcall, llluint com el cristall i de formes arrodonides, desprenia una aroma que m' atreia. Vaaig començar a llepar i llaepar, era deliciós, sense quasi adonar-me'n el caramel s'anva fonent i un l´quid enganxós em regalimava cos avall, quan vaig estar ben tip i volia tornar al meu amagatall va resultar que no em podia moure, ja que estava ben envescat en mig del dolç bassal.
Jo estrebava i estrebava per sortir-me'n i amb aquestes estava, quan vaig sentir algú que s'acostava, de sobte sobre meu un núvol ben negre, era una enorme sola de sabata que se'm tirava al damunt, em totes les meves forces vaig posar-me a xisclar, la sabata va recular mentre sentia una veu que deia:
-"Ai no que m' embrutaré!"!-.
Aleshores se'm van acostar amb el pal de fregar, sort que de la baieta es van escorre unes gotetes d' aigua i això va fer que es diluís el sucre en que havia quedat enganxat. Vaig sortir corrents com un esperitat. D' uan bona me'n havia lliurat!
Per què em volien fer mal? Per què es veuen en cor de fer qualsevol cosa amb un esser petit i indefens? Per què sóc diferent? Per què em menjo les engrunes que a ells els sobren?
No ho sé pas! No els entredré mai aquest humans.
Ah! Això no és cap conte, això a mi m`ha passat.

                                                              Natália Colet

"A VIVA VEU" AMB RICARD GARCÌA

Dos components la Tònia Torrelles i el Jordi Martín de l' associació TAST DE PARAULES van participar en un taller de poesia amb el poeta Ricard Garcia. Un taller que es va celebrar a la biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida  durant 4 setmanes del mes de Febrer i que van reunir a 17 participants de quatre localitats: Gelida, Sant Sadurni d' Anoia, Sant Llorenç d' Hortons i Martorell.
Un taller teòric que va centrar-se en la lectura i la comprensió de la poesia com materia d' expressió

Autor de les fotos: Pere Palomera

Fons: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida