L`ALTRA CANTÓ

Ens haviem d`amagar en els llocs més insospitats, ja que si ens veien, s`acabava tot. Ens haviem acostumat a l`angoixa. A la desaparició dels coneguts.
Cadascu es preoupava de si mateix i només la lluita contra la por i la supervivència ja ocupava el cervell. Havia estat tot massa de cop i no estàvem preparats.
Lo havia sentit parlat de la por a lo desconegut. Però no estava preparat per que això desconegut ens destruís. No sabíem ni que eren, ni d`on venien ni que volien. La mort ens trepitjava els talons cada dia.
La desbandad general era un complert caos. I no havia llocs segurs. Llocs segurs. Llocs on poder posar ordre a les idees. Llocs on pensar. Organitzar-se. Contra què?
Havíem perdut la noció del temps, del calendari. Només existia la gana, la violéncia, i buscar llocs. Llocs segurs. N`hi havia? Podíem fugir d`allò?
Cada dia, per la tarda, al voltant de la mateixa hora. Després de buscar un refugi entre els edificis derruïts, dels quals es podia veure en molts l`estructura, es notava que allò que ens terroritzava, anava arribant, matant.
Em posava de cuclilles en el forat més fosc, cara la paret, tapat amb qualsevol cosa que trobés, i tancava els ulls amb tota la meva por. em feien mal, però el terror que notava pels voltants era més dolo rós. estavem vençuts
La ciutat estava desconeguda, la gent separada, morta, aterrida. Fugíem amb l´uúnic desig de veure l`endemà.
Cada dia era igual. I caminava cap a les afores. Encara amb alguns edificis baixos. Allí es respirava una mica millor, però ja podia trobar gent que no estava posseïda pel terror.
Encara que ALLÒ també passava alguna vegada per la zona, noera omnipresent com a la zona central de la ciutat. havia millors llocs on amagar-se,ó si més no, s´hi podia sobreviure, d`una altra manera.
la incertesa, ó millor, la prudència, feia buscar llocs més allunyats de la ciutat i d`allò.
Vaig arribar davant un penya-segat. a la part superior era tot color marró, sense vegetació. Però del fons del penya-segat s`observava una vegetació poderosa i verda. Un canvi atractiu. La baixada per la paret del penya-segat era quasi impossible. Però res amb faria aturar, i més encara si mirava enrere.
Vaig intentar baixar una part arrapat a la paret i fent malabarismes. L`objectiu era arribar a aquella immensa branca. Hauria de saltar. Sense pensar-ho massa, no havia de ser difícil, vaig fer un bon salt i vaig agafar la branca amb els braços, intentant a la vegada reposar els peus en les branques inferiors. Vaig anar caient branca sota branca, però curiosament semblava controlat. Els moviments semblaven lents i fàcils. L`arbre, inmens, com totos els d`aquella vall ó torrent, protegien el sotobosc, certament misteriós.
La sensació acollidora que vaig tenir, després de la dificultosament fàcil baixada del arbre, em va produir una calma traïdora.era com un nou món. arribava Alló per aquella zona?. Estava habilitat? quina dimensió tenia?. Impotància relativa; em sentia bé.
Hauria menjar?. No era important, en aquells dies no tenia gana, ó la por havia bloquejat els meus sentits i necessitats.
Un so insistent i repetitiu em va despertar. Vaig moure les parpelles varies vegades fins que agafava la consciencia d`un nou estat. estava al llit amb el cor accelerat. I celebrant que tot allò fòs un somni
No era la primera vegada que somiava sobre Alló. Variaven alguns escenaris i sensacions.
Però m`aixecaria i disfrutaría del cantó de la vida en estat de despeert. Buff

           Autor:             Joan Pintado