El Sol et convida a tancar els ulls,
t'acarona com mà amiga,
t'empeny a despullar-te i a buscar
la frescor del'aigua a la pell.
Tant se val si és el mar
o un riu d'alta muntanya,
l'estiu dubta sovint
entre la quietud i el moviment,
entre deixar-se anar i fer recerca.
Els teus ulls són ara el meu mirall,
la teva presència m'ajuda a estar present,
la teva mà -la acarona amb calidasa-
em desperta amb suavitat
d'una migdiada de tendreses.
I de sobte un xàfec s'ho endú tot
i no sabem si el nostre estiu
només ha estat
un somni.
Pep Forns
16/9/2016