Candela

Candela no et consumeixis,
vetlla les coses preuades,
abraça-les amb l'escalf,
són essència de vida.

En cel de satí  reposen.
Bell conjunt armoniós ,
que disseminats s'enyoren,
com al llavi la paraula.

Dobles filtres de cristall.
xuclen de la font dels somnis
i l'apèndix de la mà,
grava la pàgina nua.

Candela no et consumeixis,
vetlla les coses preuades,
jo les acaronaré,
tot just despunti l'albada.

Natàlia Colet

FONT D' INSPIRACIÓ

Papallones, precioses pedres marines de color blau, lila, verd pàl.lid i diferents tonalitats de gris. Quin munt de vida, esperança i unió entre tots ells desprenen!

VIDA. La que li dóna des de més enllà de l`horitzó de les muntanyes llunyanes l'astre rei amb la seva revitalitzadora omplint de vida la terra i el mar.

ESPERANÇA. Que es desvetlla en el meu estat d' ànim cada cop que em situo davant del mirall per posar-me'l i puc contemplar, malgrat totel temps viscut, que no ha marcit ni una mica de bellesa del meu rostre i de la meva figura.

UNIÓ de les pedres precioses, papallones, muntanyes, mar, astre rei...Tot respirant una plenitud de vida i esperaça al fondre's en una rotllana èr interpretar totos junts i ballar units la música preciosa de la sardana de l'amor.

                                           MONTSERRAT RAVENTÓS I AMORÒS