NAS VERMELL

A les Rambles de Barcelona hi ha un còmic que ha plegat del circ. Amb el seu nas vermell, disfruta sentint la xerradissa dels pardals que es refugien a la copa dels arbres. Jordi, el clown, ha decidit buscar-se un nom artístic i fer vida de carrer, és a dir distreure els que es passegen pel cor de la gran ciutat.
Té una bossa plena de nassos de pallasso per regalar. Ha instal-lat una tarima vella forrada amb plàstic adhesiu de coloraines i convida la mainada a pujar-hi. A l`escenari improvisat hi poden recitar un embarbussament, una enganyifa o bé proposar una endevinalla al públic.
L´Aida és una nena cepada amb unes dents com la neu que agafada de la mà de son pare. s`atura i no pot reprimir l`impuls de dir:
-Jo! Jo!...Jo sé un embarbussament!-
La gent del voltant queda sorpresa per la llestesa amb qué la nena, que no deu tenir pas més de vuit anys es decideix  pujar a l´escenari improvisat.
-Vaja! Que ets eixerida!- Li diu el pallasso mentre l´ajuda a pujar.  -¿Com te dius?-
-Em dic Aida.-
-doncs bé-.
L´artista es dirigeix als que ramblejanven, aturats per la curiositat.
-L`Aida ens recitarà un embarbussament. Es tracta de que fem silenci i escoltem.-
Es fa quietud. El pare fa cara d`intrigat mentre el clown fa un senyal a l`Aida per avisar-la de que pot començar. Ella es precipita:
-Un plat pla ple de pebre negre n`era.-
Un plat pla pla.....Ai! M´he equivocat!
Ell se la mira i, pacient, li diu:
-Bé, com que aquí som generosos et donarem una segona oportunitat! Respira fondo, Aida concentra´t bé. Ja saps que el secret és dir l´embarbusament sense embarbussar-se.-
La nena segueix el consell. Respira fondo uns segons, tanca un moment els ulls i amb la seguretat d`un jogar d´époques llunyanes recita:
-Un plat pla ple de pebre negre n´era.-
Un plat pla  ple de pebre negre està.
-Molt bé! Molt bé! Molt bé....- coreja la gent, aplaudint.
El pallasso agafa un nas vermell de la bossa, el posa a l´Aida felicitant-la i després l`ajuda a baixar. Ella se`n va corrent, contenta i satisfeta, a abraçar son pare.
Al cap d`una estona, mentre el pallasso segueix convidant la quixalla a participar, l`Aida, que du el nas vermell, salta de cop amb la pregunta:
-Pare, jo de gran vull ser pallassa. I tú, què vols ser quan siguis gran?
El pare somriu i el conte s`acaba.

                                           Eulàlia Via