-Com és que heu vingut a parar sobre aquesta taula?

-I que fa que tu parlis primer si ets el més menut?

-S'ha de ser gran per parlar? O simplement raonable?

-Jo mostro la llum a totom qui s'acosta. Bé, de vegades. Ara mateix estic apagat. 

-Trist?

-No, apagat. Cal que algú acosti un llumí al meu barret per encendre´m.

-Lo teués molt divertit, en canvi jo npmés que guardo monedes. No fan més que obir-me i baixar.me la bragueta.


-No us queixeu!! A mi m'han trepitjat tota la meva vida!! Ara no, que estic molt penjat. Dies cara amunt, dies cara avall, i anar criant rovell.

-No pitru bé! En canvi jo sòc una obra d'art que sóc capaç de fer xiules, si me la bufen, es clar.

-Escolteu!! Haureu de mesurar les vostres afirmacions i per aixó estic jo. Sempre just, sempre disposat a rebre a tot i a tothom i donar la mida justa. Sóc així! Mesurat.

-I tu menut, a que et dediques?

-Ara et ve la curiositat? Doncs jo callat com una pedra.


                                               Joan Pintado 

POR

Un neguit bataga

ha fet niu

en el meu cor

i s'hi arracera.

Com papallones negres,

negres de pensaments

dansen lliurament

i clouen les arpelles.

No pensis, diu l'enteniment

tanca ells ulls i sommia.

Sommia en el present

que el demà és quimera.

Llevat i somriu

espanta la por.

Fes fugir els ocells del niu

i enlaira estels vers el Sol.

                     Antònia Cabré

                            Maig 2018