DINAR DE GERMANOR DE TAST DE PARAULES

Tots els membres del Tast de Paraules van fer un un dinar de Germanor al Restaurant La Perla de Sant Sadurní d' Anoia el dissabte 27.
El dinar que va marcar la finalització de les activitats del grup d'escriptors fins el setembre.
Desitjant bones vacances entre el seus membres i per soposat bona escriptura.....

Cor ferit

                                                                        

On estàs vell cor ferit,

ja no et sento.

Marcaves com un rellotge

els instants de la meva vida

i ara, ja no ets meu,

bategues en un altre pit

junt un altre cor.

On estàs vell cor ferit.

Algú mà l'ha robat.

Josep Casanellas 23-04-2015

UN PAIS EN VERD

Sovint, penso com serià la nosttre vida, si tinguésim un ambient més verd. Que al passar pels nostres carrers i places hi haguessim fileres d'arbres i jardineres curulles de plantes.

No cal, dir que serien com, diu Raimon, "Tots els Colors del verd"; o quan passeges per Hayde park que pots donar pa als ànecs. A la vila si fossin els cerrers meyns aspres, s'agairia.

Una vegada, tornant, de l'Empordà on moltes cases tenien plantes al llindar de ses cases, vaig pendre la decisió, d'imitar-los, vaig col.locar unes quantes torretes al pedrís de casa. van triar plantes resistents i boniques.

Hi van durar mig any pel pont de la Puríssima, ens va desaparèixer el teix, per la nit de cap d' any, el cedre, i per reis, una sabina i també un ginebró. però vaig persistir, vaig anant jo tossut reposant les plantes furtades. Ara hi tinc uns testos amb uns fullatges, que un pagès de Bellmunt de Priorat, em va obsequiar. Allà, moltes cases tenen, també torretes al portal.

Una vegada, van demanar a un regidor de la vila, per fer mes amables els nostres carrers, col.locar-hi verd -A Sant Sadurní verd?-Va dir-. Si no més cal que pugeu al terrat de la nostre casa i mireu Subirats, ho veure tot verd. Era abans de lìncendi que calcinar mitja muntanya.

Aquest estiu, he estat a Toulusse, on feia goig passejar per la ciutat, amb els seus carrers i places, tots guarnits amb plantes i flors. Quina harmonia, i quina enveja.

Per les Fires de Setembre, es van anant estenent tot de jardineres per els nostre carrers, amb plantes de temporada, on els veïns es comprometien a tenir.ne cura.

Que no passi com les jardineres gegants que es van posar a al plaça de l'església, que com els Gegants del Pi van anar ballat pel camí. Primer van fer estada a la plaça de l'esglèsia, després van ballar a la plaça de la Vila, més tard van recalar al Raval, ara són a Can Pris-trau.

Van continuant l?abelliment, per la Setmana del cava, col.locant xiprers a un altre carrer, seguin, per les festes de nadal col.locant en altres llocs, plantes del temps.

Ara podem dir que comencem a viurà totalment diferent.

Una vida amb verd.

                                JOAN GUILERA  15-3-2015

DESIG

Les mirades es troben

en un punt de gràcia

i esclata un petit artefacte

un salt mortal de fireta

S`ha encès la guspira

i tot és possible,

tambè, que no passi res,

que sigui un foc d'encenalls

un divertiment de migdiada

L'amor té una altre textura,

la son de la nit

i els llargs somnis que s'hi amaguen

són tota una altra cosa,

una batalla dura,

sovint plena de somnifers

I tanmateix el desig persisteix

tinc ganes de tu,

d'estripar els papers

de fer foc nou,

d deixar-me endur

per uns ulls,

d'ofegar-me

en la teva mirada


Pep Forns, 21-02-15

Teatre llegit

Aquest passat divendres dia 20 de Febrer alguns membres del nostre grup varem col·laborar en una obra de teatre llegida en el Casal Municipal de la Gent Gran de la nostra vila. l'Alegria que Passa de Santiago Rusiñol

AÑO NUEVO … VIDA NUEVA POR UNA VEZ

Siempre imaginaste tu vida marcada por la edad:

la edad de aprender a vivir,

la edad de vivir para producir,

la edad de disfrutar de lo hecho y vivido.

Hasta este momento en que entiendo:

que la edad de aprender no termina,

que la edad de producir no se acaba,

que la edad de gozar lo vivido es eterna.

Este año puede ser el definitivo.

El de aprender realmente a vivir,

El de practicar lo fundamental que aprendí,

El de disfrutar realmente lo vivido,

Vivir tendiendo la mano a quien necesita ayuda.

Vivir levantando el ánimo de quien perdió la esperanza.

Vivir abriendo puertas entre los corazones con quien convivo.

Para ayudarnos a construir el futuro,

aunque sea sobre las mismas ruinas del presente;

sin perder  la fe tanto en Dios como en los hombres

que se me han unido en este camino para siempre.

José Luis Bermúdez                Enero de 2015