LA VINYA

Les ombres de les ginestreres s`allarguen mendrosament sobre el camí polsós que hem agafat per accedir fins a la vinya, quant hem deixat la carrerada, vorejant l`espadat que davalla fins al congost, on la riera deixa discorre les seves aigües escasses.
A l`esquerra, les fileres de ceps, com onades disciplinades, vam movent els seus pàmpols verds amb taques blaves, resultes de les últimes ensulfatades. Com uqe la vinya fa pendent, albirem tota la munió de ceps, fins que a perdre`s a la feixa de baix.
A la dreta, un gran marge separa les propietats, on una espècie de balma dona a una cova natural, on els jornalers guardaven els estris de treball. En un racó unes xarxes de filferro donen testimoni, que en altre tremps, els pagesos havien tingut animals domèstics per el seu consum, però una nit, una guilla, o altres salvatgines, entraren al reixat i feren una gran destrossa, espantant i devorant, els pobres animalons allí tancants.
Una bassa, que recull les aigües de la pluja, té al seu entorn un petit hort, amb algunes plantes de flors. destaca un roser bord, que mostra les seves roses pàl.lides.
Al passar, per les rngleres de ceps, sota els pàmpols verds, veiem els raïms de xarel.lo, rodons, rossos i daurats. Cedim a la temptació i collim uns gotims que desgustem amb gran plaer.
El dolç del raïms promet una bona collita, la verema està al caure.
En un extrem del camp, prop del camí hi ha un gran nesprer, que amb les fulles verdes i llustroses, són un oasis en mig del camp, a les hores de la canícula. Els veremadors si ajunten sota la seva ombra, on repenent forces, fent un mos i bevent el vi del país. Els ocells hi fan estada hi anidem falciots i caderneres.
Davallem pel camí fins a la feixa de baix on hi ha una altra vinya petita, que han replantada de bell nou, amb ceps de raïms macabeu. El camí baixa entemig d`ametllers esmerlits, que aguanten les marjades, perquè no es precipiti el tereny sobre la vinya nova.
Tanca, tota la vinya, una torrentra, rodejant-la un canyissar i un petit bosquet, amb alguns, pins feixes, i entre ells un codonyer, que quant el ventijol bufa, fa moure les fulles i ens descobreix els fruits d`arbre, com petits sols, que llampeguejant, sobre la verdor del torrent, il.lumina el fullam espès.
A l`entrada del bosquet, un reguitzell de plantes remeieres ens perfuma aquella hora de quietud.
Fosqueja ja, i a l`hora tardana del capvespre de setembre, retornen a casa. A l`horitzó, el primer, estel de la nit ens fa l`ullet.


                         Joan Guilera i Miquel