BALCÓ DE LA PLAÇA
La parpella
llisca suau,
a mig aire, just
per encarar
avall la mirada,
el que vull
copsar
toca de peus a
terra.
La boca de moment
ben closa,
flaire de flors
quan
el ventijol les
somou.
La resta del meu
món
és tot resguardat
darrera
les parets emblanquinades.
Natàlia Colet
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada