ENTRE ROQUES

Ets serpentina d'argent,
que brolles de les altures,
saltironeges lleugera
i com llengua baladrera
esquives tots els esculls.
De sentinelles fidels
en reps puresa i resguard.
Quan llisquis per la planúria,
no et quedis amb la rutina,
defuig de la pol·lució,
escup tota la brutícia,
serva l'arrel d'on vas néixer;
Allà dalt, entre les roques.

Natàlia Colet
març 2014