Ara, el clam de les pedres
s'escola pels murs,
trenca el silenci.
Alcen llurs veus.
Darrere revolts polsegosos
resurgeixen murs i claustres.
Cel-les i estances
obliden temps de silenci.
La catoixa desperta
i les paraules resonen
on en temps dels monjos
regnava el silenci.
Amb ella hem recuperat
la historia d'una comarca.
que va nèixer al seu redós
i que mai l'ha oblidada.
Mª Antònia Cabré
Setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada