Un neguit bataga
ha fet niu
en el meu cor
i s'hi arracera.
Com papallones negres,
negres de pensaments
dansen lliurament
i clouen les arpelles.
No pensis, diu l'enteniment
tanca ells ulls i sommia.
Sommia en el present
que el demà és quimera.
Llevat i somriu
espanta la por.
Fes fugir els ocells del niu
i enlaira estels vers el Sol.
Antònia Cabré
Maig 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada