Comentaris d'un llibre

Aquest mes, al club de lectura, hem llegit el llibre "Les Amants" de l'autora Austríaca, Elfride Jeline, premi Nobel de literatura , i teòricament m'hauria de haver agradat, un premi Nobel es un premi Nobel, però cosa estranya amb mi, que gaudeixo molt llegint,  en aquest cas he patit, i es perquè en la meva opinió,es tracta de l'obra mes corrosiva, desesperançadora, i nihilista, que havia llegit mai.
Les protagonistes dues noies joves, i el seu únic desig a la vida és trobar un home que les mantingui, i les permeti pujar en l'escala social; per aconseguir-ho només saben fer  servir una única arma, quedar-se embarassades, la qual cosa no ho veuen com un acte d'amor sinó com un recurs necessari per aconseguir els seus objectius. Elles no desitgen el fill, al contrari , pensen que es com un cuc , que es desenvolupa a dins seu, i que farà content el mascle. Una d'elles se'n surt bé, de tot el que vol, l'altre no.
Els homes tampoc no hi queden gens ben parats , l'autora el pinta com uns éssers primitius, violents,primaris i alcoholitzats.
Pot ser que l'autora volgués fer una caricatura àcida, de la societat de consum, en la que és més important, posseir que ser, però ho pinta amb una falta de valors morals , en que no si veu ni una gota d'amor, envers als altres, ni amor maternal, ni romàntic ,ni amor a res.
Potser per la meva formació cristiana, penso que es tot al reves, crec que ens hem d'estimar, els uns als altres.  El cas es que se m'ha m'ha fet molt desagradable de llegir.
També volia comentar sobre l'estil d'escriure, que segur, es molt original, dons sembla escrita per un "robot", els grans crítics de novel·la, hi deuen haver trobat el seu merit, però es molt feixuga de llegir. No te punts ni comes, ni majúscules, ni punts i apart, i per adobar-ho es molt repetitiva, segur que esta fet expressament, això es clar, però si almenys el tema o argument fos agradable, dons mira, seria de més bon pair, però aquest no és el cas. Jo he acabat, pensant que si de veritat l'autora, veu el seu mon mes proper, d'aquesta manera, no m'estranyeria que acabes suïcidant-se


Montserrat Canals